Ja tira endavant la denúncia del Pla d’Igualtat de TB, un cop que hem sortit sense acord de l’acte de conciliació del dimecres 12. Mesos i mesos esperant el registre públic al REGCON, i ahir també vam saber al CEMAC que aquest registre obligatori està aturat perquè encara tenen un requeriment pendent.
Durant els 21 mesos de negociació del Pla d’Igualtat vam anar desgranant i denunciant les irregularitats, com pots recordar als reglaments de la web, apartat Pla d’Igualtat, però òbviament la denúncia s’ha centrat en les vulneracions principals.
Per una banda, la falta de documentació imprescindible, està clar que no podem analitzar o qüestionar les dades de la diagnosi, si no tenim les dades retributives bàsiques mínimes a què obliga la llei, a més de totes les dades que vam anar sol·licitant i, o no van arribar, o no van arribar amb temps suficient per analitzar-la, o no van arribar a la mesa de negociació, o no en el format adient.
Per altra banda, com vam repetir per activa i per passiva, els Reials Decrets 901/2020 i 902/2020 van elevar la negociació dels plans d’igualtat a la mateixa categoria de les negociacions de convenis col·lectius. No és una negociació ni menor, ni supeditada a la negociació del conveni en aquells moments. La negativa reiterada a aquesta equiparació, constitueix en si mateix una vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical. Ja passats els mesos, i l’oportunitat de reparar el dany, només queda reclamar la vulneració de dret fonamental, un reconeixement de dret, i una quantitat econòmica, que seran destinats a un fons dedicat a polítiques d’igualtat a l’empresa, d’actuació davant l’assetjament que pateixen les dones i la violència de gènere.
I per acabar, tal com ja han marcat altres judicis, un Pla d’Igualtat no es pot tancar sense l’aprovació de la part social, us imagineu un conveni col·lectiu signat només per la direcció de l’empresa? A què no té sentit?, doncs tampoc considerem ajustat a llei tancar el Pla d’Igualtat de TB sense acord.
Com a conflicte col·lectiu, denunciant quelcom que afecta a tota la plantilla, a l’acte de conciliació es van adherir 2 sindicats amb qui ja conformem una majoría, que treballar no treballen, però apuntar-se, s’apunten a totes. De la resta de sindicats no entenim notícies, es veu que lluitar per que totes les persones tinguem els mateixos drets en igualtat de condicions, no els hi interessa.
Actualment, ens trobem que després de 6 mesos de l’aprovació unilateral del Pla d’Igualtat, encara no hem vist cap aplicació a l’empresa, no hi ha encara cap proposta en el pla de formació previst per al 2023, els formularis continuen sense llenguatge inclusiu, tampoc s’han fet campanyes de sensibilització, per no fer, ni tan sols les que ja s’havien compromès en els diversos protocols d’assetjament signats amb anterioritat. Sí, surten als mitjans anunciant les polítiques que pretenen implementar a la xarxa de metro i bus per a les persones usuàries, per a la plantilla, res de res.
Salut i Sororitat i Lluita!
